Escoles i jocs


Les escoles i el Mercadal v.o.


   Com a projecte caracteritzat per la participació ciutadana i la fidelitat històrica, el Mercadal v.o. té un component didàctic molt evident. Per això mateix, es reserva un dia per a què pugui ser visitat per l’alumnat de les escoles de Vic. Enguany, aquest dia serà el 5 de desembre. El joc i les parades són els eixos d’aquesta visita.
   Com en les passades edicions, de cara a aquesta jornada es realitza un treball conjunt amb l’escola Santa Caterina de Siena, ubicada dins el marc d’actuació del Pla de barris del Centre històric i La Calla, i el Museu Episcopal de Vic. El servei educatiu del MEV ha assessorat i desenvolupat un programa formatiu dirigit a l’alumnat de l’escola, que permet als nens i nenes del cicle mitjà estudiar i treballar els jocs medievals a l’aula. Després, aquests mateixos alumnes exerciran de guies durant la visita prevista de manera exclusiva per a les escoles de la ciutat el dia 5 de desembre.
   L’any passat, un total de 6 escoles i uns 400 nens i nenes visitaren el Mercadal v.o. i van jugar als jocs medievals segons les explicacions de l'alumnat de Santa Caterina. Aquesta activitat va tenir molt bona acollida per part de les escoles, que van valorar positivament la possibilitat de conèixer l’època medieval a través dels productes de les taules i a través dels jocs, una manera molt didàctica per acostar-se a la vida quotidiana i els costums d’aquells temps.

Els jocs del Mercadal v.o.

   Tot i que des de l’època medieval fins ara hi ha hagut molts canvis, se segueix jugant a alguns jocs que tenen un origen molt antic i s’hi juga de manera molt semblant o igual des de fa molts anys perquè s’han transmès de generació a generació. Aquests jocs s’anomenen tradicionals i estan molt lligats a la història i la cultura de cada territori.


A continuació detallem algun d’aquests jocs que es jugaran amb les escoles:

La xarranca (també anomenat palet).

A l’edat mitjana, aquest joc era tan per adults com per nens. Consistia en dibuixar a terra diverses caselles per marcar un recorregut, que s’havia de fer a peu coix, portant un palet, una teula o una pedra.
Actualment, depenent del lloc on es juga, les regles i el nom poden variar lleugerament.
Una de les variants més típiques consisteix a, per torns, tirar una pedra plana a la casella que toca. Es comença per la 1 i es va pujant.
Cal que la pedra caigui dins de la casella, sense tocar les vores. Aleshores es fa un recorregut passant per totes les caselles, successivament, saltant-se la casella que té la pedra, al peu coix, sense trepitjar les línies ni tocar amb l’altre peu el terra. Si el recorregut és dels que tenen caselles en creu i si cap de les dues caselles no és la que té la pedra, en arribar a aquestes es posa un peu a cadascuna, simultàniament (eixarrancats).





Els escacs


Joc d’origen oriental i documentat a Catalunya des del segle XI. Quan aquest joc s’introdueix a occident es produeixen alguns canvis. Es modifica l’aspecte d’algunes figures: la reina substitueix a un general, el cavall al faras i la torre al rukh. És durant l’Edat mitjana que aquest joc es difon per tot Europa.


Cartes o Naips


Està documentada la seva existència a Europa des del segle XIV i és durant el segle XV quan més es difon.
El joc estava format per 52 cartes amb una mida de 9,5 cm per 5,5 cm. Existien, igual que ara, quatre pals i representaven els estaments medievals: els oros la burgesia, les copes el clero, les espases la noblesa i els bastos la pagesia. Amb les mateixes cartes es podia jugar un gran nombre de jocs.


Bitlles


A Catalunya, els documents més antics que es conserven sobre aquest joc, daten dels anys 1376 i 1402. S’hi jugava de manera molt semblant a com hi juguem ara. Les bitlles es plantaven a terra i el tirador llançava tres bitllots per fer-les caure. Era un joc al voltant del qual hi havia força apostes tant pels jugadors com pels que s’ho miraven.


Ossets o joc del botxí

Aquest era un joc que durant l’època medieval era conegut per tot Europa. Els ossos que s’utilitzaven eren astràgals (ossos de la pota del xai) i s’utilitzaven com a daus. Era molt important saber diferenciar cada una de les cares dels astràgals, cada ella anomenada d’una manera diferent –rei, botxí, panxa o bisbe i forat d’aigüera-, perquè decidien el rol que tindria cada jugador durant la partida. El primer que treia el rei prenia el bastó i el primer que treia el botxí prenia la corretja. El jugador que treia panxa rebia del botxí tantes corretjades al palmell de la mà com manava el rei, i es tornava a començar.





Els pinyols


D’aquest joc en tenim les instruccions durant als anys 50 a Ceret. Era molt popular durant els mesos d’estiu ja que era quan hi havia pinyols d’albercoc. Els infants es col·locaven al voltant del camí on instal·laven paradetes al terra i posaven pinyols al terra, qui volia jugar només havia de marcar una línia al terra des d’on tirava el seu pinyol amb l’objectiu de fer caure un dels pinyols de l’amo de la paradeta. Si ho aconseguia s’emportava sis pinyols i si no en tocava cap, se’l quedava l’amo de la parada.

Canyetes


Consistia en retirar 48 bocins de canya de 10 cm, un per un, sense moure els restants. Aquest joc ha arribat a l’actualitat amb el nom de “joc dels palillos”.


foto de Jordy Lorenzo